Nou repte aquest cop amb BTT direcció a Puig d’Esquer, ens queda un dia llarg i dur
per davant, com sempre ple de somriures, bon rollo i bona companyia. Són les 8h
del matí , té pinta de fer bon dia, amb alguns núvols però sense sorpreses.
Estem a l’institut cadascú amb el seu material per la sortida exposat davant
dels professors, un cop supervisats escalfem una estona al circuit i comencem
l’aventura.
Sortim direcció Garriguella per camins de terra i pedra,
passant per la hípica dels Aiguamolls i posteriorment creuant per sota de la
carretera de Figueres a Llançà per qüestions de seguretat, seguim per caminets
fins arribar a Garriguella on ens esperen la resta de professors i descansem
per esmorzar, s’ha de dir que vam fer el record del cicle entre
Roses-Garriguella gràcies a que ningú va punxar, això va ser sort perquè
desprès va ser un no parar.
Un cop amb energies renovades vam fer dos grups, uns que
anirien per carretera fins a Vilamaniscle i altres per camins més tècnics i
corriols, teníem el mateix desnivell, ens vam trobar al coll del Quire (206mts).
Seguidament vam fer una llarga baixada amb molta pedra i corbes fins trobar-nos la gran pujada mortal,
el primer tram encara es podia anar fent però un cop vam girar per darrera la
muntanya allà es va complicar degut a que era més empedrat i feia més pendent.
Vam arribar al trencant per acabar de fer el Puig D’Esquer on només uns quants
valents es van atrevir a pujar (605,90 mts de desnivell positius acumulats).
Vam seguir fins al Mas de Can Patiràs on ens vam parar a abrigar-nos, ja que
començava a fer fred degut als núvols baixos, el vent i la pluja i per retrobar-nos
amb els nostres companys. Després vam fer una mica de pujada constant no gaire
pronunciada fins arribar a l’inici d’un corriol de baixada i agafar un altre
cop la pista que passava per unes divisòries també de baixada (Puig del
Llops 454 mts i Puig Tifell 405 mts) ara
venia una pista ample però amb força baixada, pedra i corbes, els professors
ens van recalcar que baixéssim concentrats amb els que fèiem, però el consell
no va servir de gaire res, conseqüència dos accidents casi seguits amb dos
companys traslladats, aquí ja vam prendre consciència del perill de no baixar
com cal. Vam canviar la ruta prevista degut a la falta de temps, vam seguir
direcció a l’Ermita de San Silvestre de construcció romànica situada al vessant
de Puig D’Esquers. Vam anar baixant fins arribar a la carretera de Llança on
vam fer un tros de carretera fins enllaçar-nos amb un corriol que ens portaria
al Castell de Quermançó (120 mts) on alguns companys van pujar amb BTT fins a
d’alt, seguidament vam baixar un corriol fins arribar a Vilajuiga, allà vam
seguir fins a Pedret per carretera i després caminets i carretera fins
arribar a l’institut a les 16:30h.
48 km d’esforç, una sortida diferent on hem après a
creure, amb satisfacció per haver-ho aconseguit i com sempre amb ganes de
tornar-hi.
Text: Emi Mateo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada